Els avantatges d'envellir

 

Mai no canviaria els meus increïbles amics, la meva vida meravellosa, la meva estimada família, per menys cabells blancs o per un ventre més pla.
A mesura que he madurat, m'he tornat més amable i menys crítica amb mi mateixa.
M'he anat convertint en el meu propi amic...
No tinc sentiment de culpabilitat en menjar unes galetes de més, o en fer el llit quan vulgui, o comprant alguna cosa ximple que no necessito.
Tinc dret a ser desordenada o extravagant.
He vist diversos amics i éssers estimats abandonar aquest món massa aviat, abans que s'adonessin de la gran llibertat que aporta la vellesa.
Qui em retreu, si em poso a llegir o jugar amb el meu ordinador fins a les quatre de la matinada i dormir fins al migdia?
A qui molestarà que em quedi al llit o davant del televisor, tot el temps que vulgui?
Ballaré al so d'aquells èxits meravellosos dels anys 70, 80 i 90, i si de pas m'entren ganes de plorar per un amor perdut, doncs ploro...
Quan vulgui, caminaré per la platja amb aquests pantalons curts, massa ajustats per a un cos ja en declivi, i em submergiré a les onades amb deixadesa, malgrat les mirades de commiseració d'altres de més joves i dinàmics. Ells també envelliran.
Sé que de vegades tinc descuits de memòria, però crec que, pel que fa a algunes coses de la vida el millor és oblidar-se'n.
Recordo les coses importants.
Per descomptat, al llarg dels anys, el meu cor s'ha trencat o fet miques més d'una vegada.
Tot i això, els cors trencats ens procuren força, comprensió i compassió.
Un cor que mai no ha patit és immaculat i estèril, i mai coneixerà l'alegria de ser imperfecte.
Tinc la sort d'haver viscut prou per tenir gris el que em queda de cabell i per conservar el riure juvenil gravat per sempre als solcs profunds de la meva cara.
Molts mai van riure, molts van morir abans que els sortissin cabells blancs.
A mesura que s'envelleix, és més fàcil ser positiu i independent. Importa menys el que pensin els altres.
Jo ja no em qüestiono.
M'he guanyat el dret a estar equivocada.
Aleshores, responent a la teva pregunta, o si no has preguntat, a la teva estranyesa:
M'agrada ser la persona en què m'he convertit.
No viuré per sempre, això ho sé, però mentre sigui aquí, no perdré el temps lamentant el que hauria pogut ser i no va ser, i encara menys preocupant-me pel que serà, perquè potser ni ho vegi.
I quan en tingui ganes, menjaré postres a cada àpat.
Ho captes?
Que la nostra amistat mai es separi, perquè resideix al cor!

© Text d'autor desconegut compartit en Internet. 

Traduït i publicat per Manel Aljama
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Foto Photo by Marisa Howenstine on Unsplash