Veus misterioses

 

 

Va acariciar el gotet, d'aquests destinats a contenir licors forts; el va tornar a omplir de whisky d'una ampolla mig buida. L'estança, ennuvolada pel fum dels cigarrets que, escatimats d'un en un als vigilants, havia aconseguit introduir en el quart, com la beguda; que també havia entrat d'amagat. No hi havia excessius luxes: un llit metàl·lic acoblat a la paret, idèntic als que es fan servir als centres penitenciaris, una tauleta de nit blanca amb una lleixa suficient per allotjar coses de certa mida i que tenia dos calaixos en la base. Un senzill escriptori, apropat a la paret que donava a la finestra que estava guardada per una reixa que permetia el pas de la llum i l'aire quan les seves fulles estaven obertes. Una cadira estava encaixada a l'escriptori. Tot lluïa en blanc, una mica apagat o potser brut per la il·luminació. Algunes postals, enganxades de manera dispersa en la paret, trencant la uniformitat del color. La porta estava embuatada en un to groc cru o pot ser que fos el color de la pell sintètica envellida.

L’alcohol es dispersava per la seva sang. Però encara aconseguia mantenir el vas entre els dits i era capaç d'omplir-lo sense vessar una gota. Feia un gran esforç per contrarestar les tremolors que tenallaven el seu braç i l'ofec que empresonava els seus pulmons. Els seus pensaments marxaven i tornaven amb velocitat vertiginosa i li produïen una amalgama de sensacions passades, presents i futures difícils de dilucidar. Cregué sentir com una mena de remor, però ho va deixar córrer. Els seus veïns eren molt respectuosos amb les regles del centre.

A poc a poc, la remor semblava cada vegada més la tonada que d'alguna música familiar. Li semblava una vella cançó coneguda, una d’aquelles melodies que es recorden per haver-les sentit molts i molts cops i que després esdevé com un record ancestral. Féu un altre glop més, potser el penúltim. El licor s’esgotava i la música sonava cada cop més forta al seu cap.

“how-ah-khan-ada-hy…

ah-uh nayah oh-wa oh-wa

shon-day oh-wa oh-wa

shon-day can-non non noha noha

ah-uh nayah oh-wa oh-wa

shon-day oh-wa oh-wa

shon-day yeha-noha noha”

I una veu, enmig del càntic, repetia una vegada i una altra: "how-ah-khan, recorda de qui ets fill"... "how-ah-khan, recorda de qui ets fill". Ja en el llindar de la inconsciència i pot ser que de la seva mort, va entreveure un llibre de l'escola on es llegia, "Howahkan, en sioux 'veu misteriosa', fill descendent directe de Tananka Yotanka (Bou Assegut) l'astut cap indi que va derrotar el general Custer.

© Manel Aljama (gener 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo Chief White Man (1898) by Boston Public Library on Unsplash  

També es publicarà  al número 117 (febrer 2023) de la Revista La Tortuga Avui