Danys col·laterals

 

 

Yashiro va prendre aquell repte com el soldat que ha de guanyar-se la seva boina amb una acció temerària, gairebé suïcida. Els seus col·legues li deien que seria un lammer la resta de la vida. Podia aguantar burles per ser verge als vint, però continuar sent un aficionat, un principiant, li era insuportable.

Xanadú era el nick que havia triat per realitzar els seus atacs. Els millors noms com Zero-cool, Extreme o DammLord ja no estaven disponibles. Mai no havia pagat un cèntim per cap joc d'ordinador. Els posseïa tots. Feia anys que els seus pares no gosaven entrar a la seva habitació, encara que conservaven l'esperança que el seu fill no fos un altre hikikomori més.

Yashiro va fixar el seu objectiu a l'Hospital d'Ohkubo. Si les vulnerabilitats que li havien passat al fòrum eren certes, la pàgina web de l'hospital a més de bona part dels servidors quedarien fora de servei en poc més d'una hora. No sabia escriure a màquina, però els dits lliscaven per les tecles amb la precisió d'un ballarí avesat sobre una pista acabada d'estrenar.

S'empassà l'últim glop de Coca-Cola. Va esclafar la llauna que llençà amb les altres, al fons de la seva cambra, mentre continuava teclejant sense parar. Somrigué. Semblava que el seu pla funcionava de debò. Això ho havien de saber els de la colla. Buscà el mòbil a la taula plena de paperots, va regirar capces de pizza buides, però no el va trobar. De cop, recordà que l'havia desat en un dels calaixos. No li agradava que estigués en mode avió, però tampoc no volia que els seus pares sabessin si rebia moltes trucades. Sense aixecar-se del seient, obrí el primer calaix i introduí la mà, temptejant a cegues. Va sentir com un esquinçament. Feu un salt enrere i va tragué la mà ensangonada. Va maleir haver deixat el talla-pizza allà dins. Tenia el canell seccionat. No parava de sortir sang.

Cridà espantat. Va intentar obrir la porta. Havia oblidat que tenia el forrellat posat. La sang no parava de rajar. Trigà dos minuts a poder obrir. No hi havia ningú a casa, ni la dona de la neteja que devia tenir festa. Sortí al jardí. Els gats que tafanejaven les escombraries van fugir esporuguits. Un veí, ja retirat que podava els seus ametllers, va intentar ajudar-lo, però Yashiro s'hi va negar. El noi va sortir tot esperitat al carrer, sense mirar ni a dreta ni esquerra. El va atropellar una furgoneta de repartiment de llet. Va quedar estès a terra. L'ambulància va trigar quinze minuts a arribar. En veure la sang que havia perdut, els paramèdics van suggerir de dur-lo a l'Hospital Ohkubo que era el més proper.

La premsa de l'endemà publicava: "Yashiro, l'aprenent de hacker no va poder rebre una transfusió que li hauria salvat la vida. Algú havia atacat els servidors del banc de sang de l'hospital".

© Manel Aljama (març 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Roman Denisenko on Unsplash

També es publicarà  al número 118 (abril 2023) de la Revista La Tortuga Avui