De la "festa" de Sant Jordi

 

Des de fa ja uns quants anys, gairebé tots els mitjans de comunicació parlen de les flors i llibres que s'han venut en la diada. Però, pocs o gairebé ningú en parla dels llibres que es llegiran. Tan sols serveix llibres signats per tal o tal altre autor. Res més. És la competitivitat del sistema que sembla que s'ha moderat, no fa tant, deien "guanyador de Sant Jordi" i també "perdedor". Ara tenen cura de no fer esment a cap perdedor! Això devia passar perquè el redactor de la notícia era el mateix de la secció d'esports!

Fa anys que no trobo gaire interessant aquesta anomenada "festa", no acaba de ser "meva" ni tampoc "compartida". Des de finals de desembre i fins hores abans de Sant Jordi, les llibreries van de corcoll en la recepció de "novetats". Com si fos una efímera col·lecció de moda. Aquell dia, tothom ha escrit un llibre que està disposat a signar: un cuiner, un futbolista, un tertulià que dedica més de deu hores al dia als mitjans de comunicació (d'on treu el temps per escriure?), locutors de ràdio de totes les emissores, columnistes i opinadors de tota mena, actors, cantants, famosos... El dia de Sant Jordi tothom té un llibre amb molta més promoció que els autors i professionals de l'escriptura. Quin interès pot tenir el llibre d'un energumen que només parla per ell i no deixa mai que els altres parlin o si els deixa, no els escolta?

No sembla gaire digne el fet de participar en aquest circ consumista, ni tampoc el fals orgull de dir com a país o cultura que s'han venut tants milers d'exemplars si la realitat és que aquell dia es venen més del seixanta per cent dels llibres de tot l'any. No, no es pot treure pit amb aquestes dades que per res serveixen per consolidar una llengua i una cultura.

© Manel Aljama (abril 2023)
Escriptor, Comunicador, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge: Fondevilla