No sóc de seguir la
vida de la gent que viu de les revistes dites "del cor". El que la gent
faci amb la seva vida privada i el seu cos, només és competència seva.
Lliure albir. Fa poc, concreto: la famosa Ana Obregón
va aparèixer amb una criatura que va presentar com a filla de
maternitat subrogada. De seguida, han saltat els d'esquerra condemnant
el mercantilisme, l'opressió, bla, bla, bla, i els de dretes i esquerres
dient que amb seixanta anys no és bo ser àvia, que si tal que si el
qual. Ana Obregón
no és de les meves simpaties, però la defenso. És el seu cos, el seu
nét. Ara diran que tampoc té dret a ser àvia? Quina banda.
El meu cos és el meu igual que els meus diners són també meus!!! Veiem una alternativa: suposem que el seu fill i la seva parella pateixen un accident mortal tot just després d'haver nascut la criatura. Ella és àvia i en aquest cas, ningú no fa cap crítica. Només han criticat que ho hagi engendrat per, suposo, superar un dol i alhora, disposar d'un llegat del qual té tot el dret. Prou de fariseus!
Article relacionat: Ana y los siete En el mercado y el patriarcado, el cuerpo de las mujeres tiene precio pero no tiene valor https://www.eldiario.es/carnecruda/lo-llevamos-crudo/ana-siete_132_10114849.html
© Manel Aljama (abril 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.