Quan les ciutats perden comerços i establiments amb més de cinquanta anys d'història, tanquen els vells cinemes mentre que creix el nombre d'habitants de barri dormitori que s'hi implica poc o gens en la vida de la ciutat, aquesta ciutat mor a pas de gegant.
En el cas nostre
podem trobar si no una causa, un element afavoridor d'aquest desastre:
el finançament de les entitats locals. Els diners que l'estat i
l'autonomia transfereixen als ajuntaments van en funció del nombre
d'habitants. Tan sols durant un breu període de temps, els ajuntaments
podien recaptar l'IAE directe dels seus ciutadans amb negocis. L'IAE és
un impost "impopular", però eren ingressos directes (sense cap
intermediari ni condició) que permetien la independència de
l'ajuntament. Amb els diners en funció dels habitants, les
administracions locals es van veure obligades a "vendre" llicències
d'obres i d'obertura i a requalificar terrenys, és a dir, a la
construcció destinada a hostatjar nous habitants per ingressar més
diners per mantenir el nivell de despesa municipal... L'arribada massiva
d'aquests nous ciutadans fan que les ciutats perdin bona part de la
seva personalitat i esdevinguin això: ciutat dormitori.
Notícies relacionades:
El petit comerç sense relleu, Tanca la Granja Bruselas de 1940, Tanca botiga Farràs, botiga de música centenària,
També: Cremar els diners, El Porciolisme actual,
© Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
© Photo by Daphne Lamens on Unsplash
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.