Preguntes i dignitat

 

 

Les treballadores del sexe tenen molta més dignitat que qualsevol polític que només hagi viscut de la política.

Fa poc, he rebut i també compartit un vídeo en blanc i negre que exalta el bo que té l'art i la cultura espanyola amenaçada per la censura feixista Qui els ha anat a buscar, aquests feixistes? Aquests intel·lectuals i artistes que ens demanen el vot, van mirar cap a l'altra banda quan ens apallissaven. I ja es va dir que, que el "a por ellos" canviaria de sentit. Obrir la gàbia de la bèstia és molt perillós.

Alguns tenen poca memòria. I em faig preguntes:

• Qui va anar a buscar els monstres del feixisme per frenar el moviment pacífic d'independència de Catalunya?
• Qui es va fer fotos amb feixistes?
• Qui va respondre que no faria cap acció contra feixistes amb passat d'assassinats tot dient que "están en NUSTRA trinchera"?
• Qui va vendre Gibraltar a canvi de recuperar Menorca? Qui ha venut Ceuta i Melilla a canvi de la no-ingerència del Marroc en el tema català? 

D'una banda, votaria per la Míriam, no s'ho mereix, deixar-la fora. D'altra, experimento plaer d'enviar gent com el Maragall i el Rufián a casa sense la pagueta que ens roba Espanya. Això de "Espanya ens roba", aquests dos tampoc ja no ho diuen, no.

Una mica de memòria

Democràcia Constitucional? El primer Senat estava format per antics "produradores en Cortes". Els sindicats CCOO i UGT ja anaven ben plens dels antics "cuadros" del sindicat vertical i Carrillo va acabar de senador amb el PSOE. El que diu Puigdemont dels dos partits (PP-PSOE) que fan intervencions, uns sense anestèsia és el mateix que s'havia dit abans del preservatiu i la vaselina...

L'últim dia d'agost de 2021 van anunciar el final dels peatges... Ara un globus sonda desmentit que casualment irromp en plena campanya. "Cuando el rio suena". I és que guanyi qui guanyi, el panorama és de retallades. Si només veieu tv espanyola (i això inclou tñ3 i altres mitjans digitals en català com Vilaweb o El Punt Avui) us amaguen una realitat mundial molt, molt dura.

Lectura recomanada

Molt en la línia de la vinyeta del gran Jaume Perich. El Perich tenia moltes de vinyetes, he triat aquesta, però les altres també serveixen. El llibre és: Agustí Vehí, "Abans del silenci", Pagès Editors. 

© Manel Aljama (juliol 2023)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies 

© Imatge El Perich, "Torna la dreta, si sembla que no se n'havia anat"