El progressisme ha perdut el nord

 

Photo by Dawid Małecki on Unsplash

Sense idees i sense estratègia

El progressisme ha perdut el nord, fa temps. Abans que res hem de reconèixer els fets històrics que les vacances, la jornada laboral, les pensions i el descans setmanal són fites que s'han aconseguit gràcies al sacrifici humà i les lluites dels sindicats. Però, això va ser a principis del segle XX i som en el primer quart del segle XXI.

Aquí parlo de dos exemples, el primer és d'uns sindicats que no viuen la realitat com és el cas de Pinturas Valentine i el segon és dels ocupes de l'Obrera a Sabadell on tothom amb "bona consciència" els dóna suport...

Vaga en Valentine

El dia 12 de març, la Veu de Montcada publica que els treballadors amb el suport de la major part del consistori continuaran amb la vaga per un augment de salari a tres anys vista deslligat del compte de resultats. Cal ser un ignorant per pretendre que una empresa pacti un augment de sou al marge del compte de resultats. El que s'entén de tot això és el resultat d'anys de negar-se a treballar per objectius amb un salari variable, en funció dels resultats de l'empresa. De seguida se'm tirarien al coll, senyors, el salari hauria de ser una part fixa, com el mínim ingrés vital i la part variable relacionada amb l'esforç i compromís amb l'empresa, lògicament en funció del resultat. 

Notícia citada: 12/3/24 https://laveu.cat/actualitat/economia/els-treballadors-de-valentine-decidits-a-ampliar-el-nombre-de-jornades-de-vaga/

Enderroc de l'Obrera

El dimecres passat el Diari de Sabadell publicava que més de mig miler de manifestants s'havien unit contra l'enderroc de l'edifici propietat d'una entitat financera i fins aquell dia ocupat per un col·lectiu de joves i no tant joves que feia tallers i altres activitats al barri. L'esquerra bonista o "woke", l'associació de veïns així com altres entitats dites "progressistes" i persones a títol individual. 

És cert que el barri de l'Eixample - Avinguda de Sabadell necessita un centre cívic perquè el més proper és de Sant Oleguer, com també és cert que la resta de centres cívics de la ciutat estan infrautilitzats. L'Ajuntament es va dedicar a inaugurar, però va oblidar la contractació de dinamitzadors culturals per fer la tasca d'engrescar els col·lectius de cada bari a fer servir el centre cívic. Dic això, perquè sembla que els de l'Obrera van estimar més ocupar un espai privat que fer servir instal·lacions municipals que en el seu cas, no tindrien cap cost. És clar, al centre cívic municipal no pots introduir begudes, no es pot fer gresca. Ho entenem... Però fa por que tanta gent els doni suport quan el que han fet és irrompre en un local que no és seu. També ho farien en el meu si per cas decideixo fer dos anys sabàtics? L'argument és el mateix: abandonat, l'ocupo!  Què s'han cregut!

Notícia citada:  Més de mig miler de manifestants contra l’enderroc de l’Obrera: “Tornarem” - https://www.isabadell.cat/societat/obrera-manifestacio-enderroc/

© Manel Aljama (març 2024)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies

© Photo by Dawid Małecki on Unsplash