Greta Garbo | per Vicenç Pagès Jordà

 

 

«Em trobava tan sols a uns centímetres de Greta Garbo, que aleshores tenia trenta-set anys. Si els ulls tristos i misteriosos l'acostaven a la divinitat, el nas, en compensació, la humanitzava. La claror que provenia de les aranyes del sostre feia que les línies de la boca semblessin dibuixades amb tinta. Duia un pen tinat molt natural, i em vaig fixar que els cabells li brillaven com els d'una joveneta. No duia maquillatge, si de cas una mica de rímel. Atlètica malgrat la fragilitat, segura malgrat la deliqüescència, llunyana malgrat la proximitat, sensual malgrat la fredor, humana i divina malgrat tot, era la dona més bella que jo havia vist mai, i n'havia vistes moltes. Però no tenia les característiques d'altres dones senzillament atractives.»  Vicenç Pagès Jordà, Carta a la reina d'Anglaterra.