L'estat modern segons Vicenç Pagès Jordà

 

 

(63) Segle XIX
«Permeteu-me, Majestat, que reprengui el meu relat després d'aquesta breu digressió. En aquell temps, els metalls preciosos continuaven cedint terreny als bitllets de banc. En els països més avançats, només les entitats financeres acceptaven monedes d'or, i els negocis es feien quasi sempre en paper moneda. A mi cada vegada em resultava més difícil mantenir el tren de vida a què m'havia acostumat. D'altra banda, al llarg dels dos darrers segles el control que els estats exercien sobre els ciutadans en matèria fiscal havia anat guanyant eficàcia. En alguns casos, més que d'impostos s'hauria de parlar de rapinya. Al segle XIX s'havien implantat els anomenats impostos progressius: com més tens, més pagues. Com que jo tenia tots els diners que volia, la pressió fiscal a què estava sotmès era inusitada. Si volia una moneda, n'havia de treure tres de la bossa: una per a mi, dues per a l'Estat.» 

© Vicenç Pagès Jordà, Carta a la reina d'Anglaterra