Alemanya: I si tots els cavalls són de la mateixa quadra?

 

Europa: líder en regulacions

Context: En Alemanya CDU + CSU no són exactament com el PP a Espanya. El candidat de Merz, és un exempleat de Black Rock, és a dir un globalista, partidari d'aquesta Europa plena de normatives, algunes absurdes i que es desnacionalitza i es veu envaïda principalment per musulmans que repeteixo i així ho defensa el TEDH, són incompatibles amb qualsevol forma de convivència ara sigui, occidental, Japó, Xina o Índia. Per posar un exemple i no parlar de la dona: no permeten els animals domèstics, no toleren l'homosexualitat i un llarg etcètera.

Responent a la pregunta del títol d'aquest post, podem una altra pregunta: Qui mana realment? Recordeu Pedro Solbes, l'últim ministre de Felipe González? El 1996 quan el PP va arribar a la Moncloa, ell va anar a l'FMI a ocupar el lloc que havia ocupat Rato, que llavors seria el nou ministre d'economia amb Aznar. Ni Rato ni Solbes havien estat votats. Dubtes? Quan Zapatero va fer tornar el PSOE a la Moncloa, el ministre d'economia va ser... Pedro Solbes!

La tòxica etiqueta d'"extrema dreta"

Si el teu partit polític parla del teu país, dels teus recursos econòmics, de la teva cultura (elements en bona part perduts per l'esdeveniment de la UE), i no pas d'una Europa global; ja tens adjudicada l'etiqueta de ser d'extrema dreta.

Amb aquesta etiqueta tots els mitjans afins al concepte globalista -ara hem sabut que han rebut molts diners a través d'USAID-, assenyalen els partits que dins de totes les normes democràtiques, clamen per una major racionalitat i un respecte vers els ciutadans locals que són els que paguen els impostos. Amb els diners rebuts des d'USAID (Soros, Microsoft, Google) veiem com La Vanguardia, Ara o VilaWeb opinen diferent en temes menors com és ara un procés d'independència i que coincideixen a condemnar un president dels Estats Units com és Donald Trump. Com he dit en alguna ocasió en aquest bloc, no hi ha amics o enemics, sinó interessos comuns: no compren blat a Rússia, comprem blat procedent de Rússia als "amics" del Marroc, ves per on!

Diferències entre les "extremes" dretes:

L'AfD d'Alice Weidel ha guanyat en l'antiga DDR. No parla de Hitler com sí que aquí parla de Franco, d'abolir l'avortament i fins i tot el divorci, com ho fan els Vox. Penso que si Vox canvies el discurs per centrar-se en l'economia i la diversitat i arraconés els símbols del franquisme dur, guanyarien còmodament i deixarien PP-PSOE en la mínima expressió. Però fan el seu paper. Com el PP (cada cop sembla més el PSOE) i el PSOE (cada cop sembla més el PP). Vox no deu tenir homosexuals o lesbianes, però PPPSOE, sí que en tenen! Si els de Vox reclamen control de la immigració il·legal, no cal que parli el PSOE, el mateix PP agafa el discurs del PSOE "España es tierra de acogida y bla bla".

Sí, penso que si Vox no fos un cavall més de la quadra del mateix amo, guanyaria. Però sortir de la quadra de l'amo implica que et diguin que ets d'extrema dreta perillosa. Ensenyar la bandera franquista no és tan perillós com qüestionar que maleïm els americans, mentre empreses de renom que produïen llentilles, ara les compren al Canadà o Estats Units... mireu els paquets d'una coneguda marca de llegums si no em creieu.

No són discursos populistes, són discursos reals. Pareu atenció a les converses d'alguns bars o establiments. Que partits i periòdics tan dividits en algunes qüestions, responen de manera unitària quan veuen perillar el concepte d'Europa (els seus ingressos), el seu Europeisme.

Què estrany, oi? I si és tot una conspiració? Ho sembla.

© Manel Aljama (febrer 2025)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies