La setmana passada vaig visitar un institut per parlar de la meva distopia "Futur Imperfecte" que, per cert, ha fet 10 anys i ja està en la segona edició. Fins ara, les visites als instituts de Barberà del Vallès, Palau-Solità i Terrassa m'havien anat força bé. Com per sortir optimista, no per mi, sinó per aquesta generació de joves que desconeixen la paraula esforç, el cicle de l'aigua en la natura, poden no entendre un text senzill de 25 línies i es passen el dia davant del TikTok.
Fa dos anys, el 2023, a Terrassa, disposava d'una hora. Les circumstàncies eren diferents. Havien adquirit exemplars i l'editorial m'enviava a l'institut com a regal. Ben bé no va ser així. Disposava d'una hora que es va allargar fins a gairebé tres. Vaig signar exemplars, però el més important: aquells alumnes, també de segon d'ESO, volien saber més, del llibre, d'altres llibres, d'escriure, de fer coses... Ells i els professors van estar d'acord a aprofitar (no sé si de mi es pot aprofitar alguna cosa...) les meves paraules, experiència, consells (no sé jo?). Vaig sortir molt content.
Dijous passat, la cita era en una biblioteca de barri en una ciutat del Maresme que era qui havia cedit els exemplars. Els alumnes tenien l'agenda ben plena. Disposava només d'una hora exacta, perquè després tenien pati (TikTok). No els que no els agradés el meu llibre, és que no els agradava llegir. No m'estendré amb les preguntes que van fer. El pitjor de tot és quelcom que he repetit en aquest bloc, el professorat. Els professors, la generació nascuda entre 1950 i 1965 (jo sóc dels darrers), ens trobem a les portes de la jubilació. Els nous profes, com deia l'escriptor Toni Sala, ja no són de llegir. Si els professors no llegeixen i tampoc tenen aptituds pedagògiques, què volem?
Aclariment: De petit anava a una escola unitària (nois de diferent edat en una única aula). Un dia ens va visitar un senyor vestit de Buffalo Bill que venia cromos i feia malabarismes amb el llaç. S'hi va estar tot el matí. Allò era excepcional i el "maestro-director" va considerar que pagava la pena l'espectacle gratuït. Si a una escola hi ha la visita d'un escriptor, un cantant, un artista, és quelcom excepcional, per molts motius, per l'experiència, per la diversitat, per... A l'institut que vaig visitar l'altre dia, on la gent passa el dia sense cap motivació, ni els alumnes, ni els professors van estimar que un modestíssim autor, informàtic expulsat del sistema per causa de l'edat, pare de família, etc. tenia res important que dir a aquells joves tan ocupats...
© Manel Aljama (març 2025)
Escriptor, Editor, Podcaster, Creador de Continguts i Formador de Tecnologies
0 Comentaris
Per causa dels recents atacs de missatges publicitaris, els comentaris necessiten verificació.